La meua historia amb els gambosins.
Els gambosins són uns animalets que sols es deixen veure amb lluna plena, s'amaguen entre les branques dels garrofers, de dos en dos, invisibles i d'ulls lluents, menjant-se la claror, respirant la nit.
Un dia vaig caçar un i el vaig posar dins d'un pot, el cor em bategava amb força mentre me l'emportava cap a casa, però els gambusins amb el sol pasen a formar part del teu cos., són la terra humida i el cant dels grills, són una nit d'estiu, olor a vareta de sant Josep.
I de sobte cantà el gall, i de sobte s'alçà la boira, el gambusí ja no hi era...
L'arma més poderosa creada per l'home, una organització secreta assedegada de venjança... i tot just unes hores per a evitar el desastre. L'eterna pugna entre ciència i religió s'ha convertit en una guerra molt real. En un laboratori de màxima seguretat, apareix assassinat un científic amb un estrany símbol gravat a foc en el seu pit. Per al professor Robert Langdon no hi ha dubte: els Illuminati, els homes enfrontats a l'Església des dels temps de Galileu, han regressat. I aquesta vegada disposen de la més mortífera arma que ha creat la humanitat, un artefacte amb el qual poden guanyar la batalla final contra la seua etern enemic. Acompanyat d'una jove científica i un audaç capità de la Guàrdia Suïssa, Langdon comença unisca carrera contra rellotge, en una recerca desesperada pels racons més secrets del Vaticà. Necessitarà tot el seu coneixement per a desxifrar les claus ocultes que els Illuminati han deixat a través dels segles en manuscrits i temples, i tot el seu coratge per a vèncer al despietat assassí que sempre sembla dur-li la davantera.
Despres d'un cap de setmana de bastant relax, de nou es dilluns..mecaguen la mare que va...que rapid que passa el temps.
Disabte baixàrem a Alcoi per a vore uns amics que tocaven al C.S.O. El molinar, i bé, a les 2 del matí ja erem cadascú a sa casa.
I el diumenge va ser un dia molt esplaiat, en que nomes alçar-me em va tocar anar al bancal de tarongers per ajudar a mon pare, i despres de dinar a estudiar, menys mal que quan es feren les 7 de la vesprada, mon pare va posar la peli de "Angeles i demonios", i vaig descansar una miqueta.
Mare meua, encara que l'ambient era un poc apagat, no vaig perdre l'esperança de trobar algú que hi anara al concert de Neuròtics, però al final ho vaig trobar, va vindre a l'Elvis Edu, el xic que toca la bateria i em va dir de anar. Com comprendreu em va faltar el temps per a dir-li que si, i cap allí que anem.
El baixista es va retardar una miqueta ja que aquest any es fester d'Albaida, però estem agust i ens dona una miqueta igual, en fi que comença el concert i com de costum començar a meravellar-me els seus meravellosos acords i riffs, m'encanta que per fi la llengua de Joan Fuster tinga un grup amb aquest estil.
Ahir dijous i bon dia, després de treballar de valent tot el matí, acabar les classes de vesprada, es fa l'hora de la veritat, l'hora de decidir.
Que faig, vaig a entrenar? O men vaig al convoi amb els meus amics a vore la presentació del calendari? No em va caldre pensar-m'ho molt, de cap al museu segrelles a vore el calendari.
Jo no em destaque molt pers ser alt, ni per ser guapo, però si que em destaque i n'estic ben orgullós, de tindre els amics que tinc. Allí estava el meu amic Sergi Gómez, després va arribar el meu amic Dani Alfonso, i em vaig quedar amb les ganes de vore al senyó Àngel Canet.
Es fa l'hora de la presentació, el museu està ple de gom a gom, com sempre, Sergi te paraules per a tot, i es que la seua forma de parlar engolosina a la gent.
Xe redéu un calendari de collons i calçes (amb perdó per l'expressió), enhorabona a tots els que han col·laborat per a fer aquesta meravella.
Divendres 13 de novembre, al pub del Teler ESCUELA DE CALOR, fan un concert del grup albaidí Neuròtics. Serà a les 23.30 i serà totalment gratuit.
S'en heu adonat que sempre que em passa alguna cosa, torne a escriure al bloc, i dic que comença per a mi una nova etapa?
Quantes etapes hauran començat a la meua vida des de que vaig inaugurar el bloc?
Ja fa quasi 3 anys que tinc aquest espai a la web, i son moltes les històries que m'han passat, moltes les que us he contat (encara que men he deixat algunes), en fi, que ara torne a escriure per a desfogar-me de les moltes coses que em venen damunt.
Fins a la pròxima paranoia.
Tinc clar que no es la solució correcta als problemes de la meua vida, però de moment es l'únic que em ve al cap.
Hem d'aprendre a vore la part positiva de les coses i de la vida,
sempre hi haurà algú pitjor.
Així que ha arribat el moment de distraure el cap per a oblidar les meues penúries, solucionar els problemes i començar una nova vida.
M'encantaria que ella fora a la meua nova vida, però si les coses no surten bé, aleshores hi haurà que esborrar i fer un compte nou.
