La caça del gambosí,

Consisteix en anar de nit per els voltants del poble i fer que els nois vagin amb un sac i fer que l'obriguen al màxim i amb la foscor ficar-hi una pedra el màxim de grossa possible i lligar el sac i fer que donin una volta pel poble cridant que han atrapat un gamusino.

El moro Muça,

Segons la llegenda, va ser rei del Montserrat en temps de moros, i tenia en aquesta serra els seus castells. Quan va haver de fugir, no podent aconseguir dur-se els seus immensos i fabulosos tresors, els va amagar en la cova del Salitre de l'esmentada muntanya, sota la custòdia d'una bella princesa filla seva, que encara viu en la caverna encantada, com les seues riqueses, sota la forma de pedrots.

El Güendo,

Una espècie de nan que es col.lava a les cases de la gent per fer malifetes de l'estil d'amagar o canviar de lloc objectes, desfer confeccions a mig elaborar de punt de gantxo o regirar caixons.

La delicà de Gandia,

A la delicà de Gandia li caigué una flor al cap (d'un balco) mentres passejava pel carrer i es va morir, però el que ocorre es que la flor era de pedra.

La meua historia amb els gambosins.

Els gambosins són uns animalets que sols es deixen veure amb lluna plena, s'amaguen entre les branques dels garrofers, de dos en dos, invisibles i d'ulls lluents, menjant-se la claror, respirant la nit.
Un dia vaig caçar un i el vaig posar dins d'un pot, el cor em bategava amb força mentre me l'emportava cap a casa, però els gambusins amb el sol pasen a formar part del teu cos., són la terra humida i el cant dels grills, són una nit d'estiu, olor a vareta de sant Josep.
I de sobte cantà el gall, i de sobte s'alçà la boira, el gambusí ja no hi era...

Estic d'enhorabona

dimecres 20 de gener de 2010


Vaig a presentar-vos al meu regalet de reis, li diuen Canelo i es un Gos d'Atura Català, en un principi era una goseta, i quan el portaren de Santander, i vaig vore que era mascle, tot em va donar igual, sols hi ha que mirar-lo i caure als seus encants.

Benviguda siga qui a sa casa ve.

dimarts 15 de desembre de 2009

Neu, meravellos, blanca i verge neu, que bonic es trepitjar la neu quan encara es verge eh.
Per fí he vist un pam de neu a la meua caseta, apart de tota la bellesa que la neua aporta, també aporta refredats, calentures, calfreds, hipotermies...etc si es que no em puc callar res.
En fi, despres d'un gratificant dia de neu, ve la resaca, malalties, i doble faena.
Neu espere que encara tardes prou a tornar a vindre :D

Per fí...els meus desitjos es complixen

dilluns 14 de desembre de 2009

Ha nevaaaaaaaaaaaaat si senyor, aquest mati m'he despertat enfadat per que mon pare m'ha fet llevar-me del llit molt abans del que em tocava, i jo li he dit, que collons vols tan matí tu?
Alçat va i mira per la finestra, :O
ostres està nevant :D
El mes gran espectacle de la naturalesa ens ha deleitat amb una mostra, espere que no siga principi i final

Ja no hi ha ja no hi ha.

dijous 10 de desembre de 2009

Aquest pont ha sigut mes que productiu a la meua casa, el betlem ja està a l'entrada de casa, ja tenim mes d'un bancal llaurat, hem fet llenya a cabassos per a poder resguardar-nos del fred hivernal.
Per als que ens agrada el fred, ja es hora de gaudir, i per als que ens agraden els nadals, també es el temps per a gaudir-lo per que passa molt rapid.

M'ha passat una cosa molt extranya, ahir estava prou malament dels mocs, avuí esperava estar pitjor, però la veritat es que estic molt millor.
Potser la calma que hi ha abans de la tempesta? Espere que no perfavor.

M'he enterat que uns amics que estaven gravant un disc, ja han penjat alguna prova al myspace:
http://www.myspace.com/kanekohx
I que el dia 19 faran un concert a Agullent en companyia de Neuròtics, Odi i A trago limpio a favor de la protectora d'Animals.

Ja està ací el nadal :D

dimecres 9 de desembre de 2009

Aquest matí, he entrat al vidal, i com sempre, aquest post es repetix, he vist guirnaldes, abaloris, figuretes del betlem, se m'ha obert la boca :D
Aleshores m'ha vingut al cap el tirisiti :D


La veritat es que tinc moltisimes ganes d'anar a vorel amb els amics de sempre, no em cansare mai jejeje, es un tio que em cau de puta mare...

Tirisiti ja :D

De per que l'obietat supera el desig

dilluns 7 de desembre de 2009

Les coses podran ser com son, però per molt que façes, tu mateixa seras responsable dels teus actes, tingues o no tingues raó, aquesta frase em recorda a una cita d'una pelicula que diu:

"Nadie puede elegir su destino. Un rey puede mover a un hombre, un padre reclamar a un hijo, pero no olvides que aunque aquellos que te mueven sean reyes, o sean hombres con poder, tú eres el único responsable de tu alma. Cuando compadezcas ante Dios, no puedes decir que otros fueran responsables de tus actos, o que la virtud no era oportuna en aquel momento. Eso no es suficiente".

M'asuste al vore com reaccione a les coses, m'asuste per que note que he canviat, que he maurat...entre cometes, i sobretot hem done cotes de moltes coses que em pasen i que abans no m'asustaven i ara si.

Un bon amic em diu que tinc una visió molt èpica de la vida, i potser siga així, de fet m'agrada que siga així, tinc un concepte, una norma mes bé diria jo a la meua vida, i es que l'honor, supera a l'orgull, i està pasantme una situació en la que l'honor esta superant a l'orgull, però està superantlo a base, de plantarme i dir, fins ací hem arribat, per que per a mi un amic, o una persona a la que respecte i aquesta em respecta a mi, no es mereix que li façen res, i faltar-li al respecte, seria deshonrar-lo.
Ara mateixa estan temptant molt al meu orgull, i no cregueu que no magradaria enviar a fer la mà l'honor, per que la temptació es molt forta, espere mantindrem "recte" en aquest temà.

Sols trencaria el meu honor sempre i quan la temptació estaguera segura del que fà, i que estiga segura de que no ho fa com un capritx.
Crec que m'agafe les coses a la tremenda..

Força i honor.

Angeles y demonios

dilluns 16 de novembre de 2009

L'arma més poderosa creada per l'home, una organització secreta assedegada de venjança... i tot just unes hores per a evitar el desastre. L'eterna pugna entre ciència i religió s'ha convertit en una guerra molt real. En un laboratori de màxima seguretat, apareix assassinat un científic amb un estrany símbol gravat a foc en el seu pit. Per al professor Robert Langdon no hi ha dubte: els Illuminati, els homes enfrontats a l'Església des dels temps de Galileu, han regressat. I aquesta vegada disposen de la més mortífera arma que ha creat la humanitat, un artefacte amb el qual poden guanyar la batalla final contra la seua etern enemic. Acompanyat d'una jove científica i un audaç capità de la Guàrdia Suïssa, Langdon comença unisca carrera contra rellotge, en una recerca desesperada pels racons més secrets del Vaticà. Necessitarà tot el seu coneixement per a desxifrar les claus ocultes que els Illuminati han deixat a través dels segles en manuscrits i temples, i tot el seu coratge per a vèncer al despietat assassí que sempre sembla dur-li la davantera.