L'11 d'abril
de fa 16 anys
assassinaren el jove
nacionalista Guillem
Agulló i Salvador.
Els intents de treure-li
a aquest fet
connotació política
o de criminalitzar
la víctima són alguns
aspectes d'un cas
en absolut resolt.
La memòria de Guillem
Agulló es manté viva.
"Caminava pel carrer i vaig llegir el titular a la premsa. Vaig passar de llarg. Uns metres més enllà quedava clavat a terra: 'Guillem?!'. A tots ens va costar reaccionar: era impossible. Impossible però real." Toni Gisbert, que va ser portaveu de l'acussació popular en el judici per l'assassinat de Guillem Agulló, descriu gràficament la perplexitat en què va quedar sumida bona part de la societat valenciana en aquells primers moments. El que ningú no volia imaginar acabava de passar: les mateixes pulsions que, de l'anomenada tensió ençà, feien succeir agressions i amenaces contra tot allò que sonés a nacionalista convertien en real les pitjors de les possibilitats i un jove de divuit anys queia fulminat d'una punyalada al cor. La matinada de l'11 d'abril del 1993, Guillem Agulló i Salvador, fill de Burjassot, a l'Horta, el mateix poble que acabava d'enterrar el poeta Vicent Andrés Estellés ("Quan soterràrem Guillem encara eren fresques les flors per Estellés", recorda un veí), era assassinat en un carreró de Montanejos, a l'Alt Millars. Hi havia anat amb una colla d'amics a passar-hi les vacances de Pasqua. Van tenir la desgràcia de coincidir-hi amb ·els de Marxalenes", un grup d'aquest barri de València, d'extrema dreta, que va trobar intolerable el pedaç que duia Guillem cosit al braç: "Nazis fora." "Nosaltres som els nazis", expliquen els amics que li van dir. I se li van tirar a sobre. Quan finalment van fugir, alertats de la presència d'un guàrida de seguretat, "els de Marxalenes" deixaven darrere Guillem Agulló estès a terra, ferit de mort, i l'eco dels crits que proferien tot corrent: "Viva Franco!", "Arriba España.
La teua memoria sempre es mantindra viva guillem
La meua historia amb els gambosins.
Els gambosins són uns animalets que sols es deixen veure amb lluna plena, s'amaguen entre les branques dels garrofers, de dos en dos, invisibles i d'ulls lluents, menjant-se la claror, respirant la nit.
Un dia vaig caçar un i el vaig posar dins d'un pot, el cor em bategava amb força mentre me l'emportava cap a casa, però els gambusins amb el sol pasen a formar part del teu cos., són la terra humida i el cant dels grills, són una nit d'estiu, olor a vareta de sant Josep.
I de sobte cantà el gall, i de sobte s'alçà la boira, el gambusí ja no hi era...
Un dia vaig caçar un i el vaig posar dins d'un pot, el cor em bategava amb força mentre me l'emportava cap a casa, però els gambusins amb el sol pasen a formar part del teu cos., són la terra humida i el cant dels grills, són una nit d'estiu, olor a vareta de sant Josep.
I de sobte cantà el gall, i de sobte s'alçà la boira, el gambusí ja no hi era...
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó
dissabte 11 d’abril de 2009
Aquest destrellat la escrit Morrison el dissabte, abril 11, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Enguany ens ha pillat una miqueta fora de lloc aquest aniversari... però el recordem per sempre... als nostres cors.
Publica un comentari