La caça del gambosí,
Consisteix en anar de nit per els voltants del poble i fer que els nois vagin amb un sac i fer que l'obriguen al màxim i amb la foscor ficar-hi una pedra el màxim de grossa possible i lligar el sac i fer que donin una volta pel poble cridant que han atrapat un gamusino.
El moro Muça,
Segons la llegenda, va ser rei del Montserrat en temps de moros, i tenia en aquesta serra els seus castells. Quan va haver de fugir, no podent aconseguir dur-se els seus immensos i fabulosos tresors, els va amagar en la cova del Salitre de l'esmentada muntanya, sota la custòdia d'una bella princesa filla seva, que encara viu en la caverna encantada, com les seues riqueses, sota la forma de pedrots.
El Güendo,
Una espècie de nan que es col.lava a les cases de la gent per fer malifetes de l'estil d'amagar o canviar de lloc objectes, desfer confeccions a mig elaborar de punt de gantxo o regirar caixons.
La delicà de Gandia,
A la delicà de Gandia li caigué una flor al cap (d'un balco) mentres passejava pel carrer i es va morir, però el que ocorre es que la flor era de pedra.
skip to main |
skip to sidebar
Es així, després d'un temps les coses es veuen mes clares que abans, i et dones conter del que tenies i el que has deixat perdre per la tonteria de l'adolescència!
I es que a fi de comptes sempre te n'adones del que tens quan ho perds.
Simplement les meues paraules son la nostàlgia d'haver entrat a velles pagines d'internet on hi havien molts sentiments, records de quan realment he estimat tot el que es pot estimar a una persona.
Fa molt de temps però ho tinc molt recent a la meua memòria i es que inclús ara tinc la sensació de que la vaig cagar de valent.
I dins de mi sols tinc la necessitat de buscar una persona pareguda a l'anterior, gran error, ja que les persones son úniques i que no hi ha que buscar-les un substitut.
2 comentaris:
Viu, viu ja d'una vegada!
va MARC! sigues feliç!
Publica un comentari