La caça del gambosí,
Consisteix en anar de nit per els voltants del poble i fer que els nois vagin amb un sac i fer que l'obriguen al màxim i amb la foscor ficar-hi una pedra el màxim de grossa possible i lligar el sac i fer que donin una volta pel poble cridant que han atrapat un gamusino.
El moro Muça,
Segons la llegenda, va ser rei del Montserrat en temps de moros, i tenia en aquesta serra els seus castells. Quan va haver de fugir, no podent aconseguir dur-se els seus immensos i fabulosos tresors, els va amagar en la cova del Salitre de l'esmentada muntanya, sota la custòdia d'una bella princesa filla seva, que encara viu en la caverna encantada, com les seues riqueses, sota la forma de pedrots.
El Güendo,
Una espècie de nan que es col.lava a les cases de la gent per fer malifetes de l'estil d'amagar o canviar de lloc objectes, desfer confeccions a mig elaborar de punt de gantxo o regirar caixons.
La delicà de Gandia,
A la delicà de Gandia li caigué una flor al cap (d'un balco) mentres passejava pel carrer i es va morir, però el que ocorre es que la flor era de pedra.
skip to main |
skip to sidebar
Son tantes coses i alhora tan poques, tinc una sensació a la panxa, una sensació que em fa volar, son com les tipiques papallones que molta gent sent, pero aquestes fan que tot siga especial, canvien la perspectiva de la vida, la manera de mirar les coses i es que estic en un nuvol.
1 comentaris:
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Publica un comentari