Es extrany pensar que porte un mes sense voret, he vist la lluna nova, pero a tu no. He vist vespres i matins, però ni una sombra de la teua bonica cara
La tire en falta com el sol tira en falta a la flor en la part mes forta de l'hivern. En compte de dirigir la seua llum a la bellesa, el cor es fa dur com el mon congelat en que la teua ausencia m'ha sumit
L'esperança em guia, es el que em dona força de dia i sobretot de nit, l'esperança de, que encara que ten anares de la meua vista, no serà l'ultima volta que puga contemplarte

1 comentaris:
mai n'hi haurà 'ultima volta'.
Publica un comentari